Símptomes

Totes les persones que reben un diagnòstic de diabetis tipus 1 passen per un període en què la simptomatologia es va instaurant cada vegada amb més presència, però que encara no és detectada com una patologia mèdica per part dels familiars ni per la mateixa persona afectada.

Això és a causa que la majoria dels símptomes per separat no són percebuts inicialment com un problema potencial. En principi que els nostres fills beguin molta aigua o mengin molt no són signes que preocupin els pares, més aviat al contrari. Que els fills estiguin irritables, o tinguin mal de cap alguns dies també són senyals que entren dins del que tots entenem per normalitat. I tots veiem lògic que si beuen molta aigua, necessitin orinar més sovint.

Aquesta situació és la que fa que la diabetis tipus 1 en els seus inicis quedi emmascarada durant mesos i que sovint el diagnòstic no arribi fins que la situació ja és potencialment perillosa per a la persona.

És molt important doncs difondre la simptomatologia de la diabetis tipus 1 entre la població no afectada perquè es puguin detectar els nous casos de la manera més precoç possible.


Els símptomes més visibles són:

  • Set extrema i urgència per beure en grans quantitats (polidípsia).
  • Necessitat d’orinar amb molta freqüència (poliúria).
  • Gana extrema acompanyada de pèrdua de pes (o no increment de pes).
  • Cansament
  • Irritabilitat.

Altres símptomes que es poden presentar:

  • Mal de cap (cefalea).
  • Alè amb olor “dolç” estrany (fa olor de poma)
  • Pell seca i sequedat a la boca, malgrat que es beu contínuament.
  • Nàusees i vòmits amb dolor abdominal difús.
  • Respiració molt agitada (taquipnea),
Tweet about this on TwitterShare on FacebookEmail this to someone