La hiperglucèmia és una altra situació amb la que conviuen habitualment les persones amb diabetis tipus 1, i que consisteix en l’augment del nivell de glucosa en sang respecte al valor normal. Quan es percep aquesta situació, cal administrar insulina i fer-ne el seguiment fins que els nivells de glucosa tornin al rang saludable.
Per a les persones ja diagnosticades i que tenen accés a la insulina és una situació que acostuma a ser lleu i fàcilment reversible. Però també pot ser una situació potencialment greu i perillosa si no es tracta correctament ja sigui perquè encara no s’ha rebut el diagnòstic, o bé perquè no es té accés a la insulina.
Alguns dels símptomes (que són també els símptomes del debut diabètic) són:
- Set extrema i urgència per beure en grans quantitats (polidípsia).
- Necessitat d’orinar amb molta freqüència (poliúria).
- Gana extrema
- Pèrdua de pes ràpida
- Cansament, malestar general, irritabilitat.
- Mal de cap (cefalea).
- Pell seca i sequedat a la boca, malgrat que es beu contínuament.
- Nàusees i vòmits amb dolor abdominal difús.
- Respiració molt agitada (taquipnea).
- Alè amb olor “dolç” estrany (fa olor de poma)
Cetoacidosi diabètica
La cetoacidosi diabètica és una complicació potencialment mortal i és el resultat d’un dèficit sever d’insulina. Les cetones (un subproducte de la descomposició del greix) s’acumulen a la sang, i els ronyons no aconsegueixen eliminar-les amb suficient rapidesa. Aquestes cetones són les responsables de la majoria dels símptomes, que poden consistir en:
- Vòmits
- Deshidratació
- Respiració profunda pantejant
- Olor de fruita a l’alè
- Dolor abdominal o de pit
- Somnolència, confusió, que pot progressar fins al coma
La cetoacidosi diabètica pot ser el primer símptoma de la diabetis no diagnosticada prèviament, però també pot passar en els diabètics coneguts a causa d’una varietat de causes, com malalties comunes o mal compliment del tractament amb insulina.
